Cherry eye en el gos o glàndula de Harder, què és? aspecte, races afectades i tractament

Què és el cherry eye?

 

 

prolapse glàndula lacrimal

bulldog anglès amb glàndula lacrimal sortint

Fa molt de temps que no actualitzo el blog, però avui m’he decidit a parlar d’una de les malalties més freqüents que veig, el Cherry Eye.

De fet, aquesta nomenclatura no és massa correcta, però com que té aspecte de cirera, és força acceptada. També se li diu de forma equivocada, glàndula de Harder. Tot seguit veurem el perquè de tot això, segueix llegint.

A la part interna de l’ull, al costat del nas, els gossos tenen una membrana que es diu membrana nictitant. També es diu tercera parpella, però és més correcte membrana nictitant. Aquesta membrana està formada per conjuntiva, un cartílag en forma de T i una glàndula lacrimal.

La membrana nictitant no es veu gaire en condicions normals, quan l’animal està sa i actiu. La podem veure en les següents circumstàncies: dolor ocular, sedació, malestar gastrointestinal, enoftàlmia (ull enfonsat) o exoftàlmia (ull protuïnt). També la veurem si existeixen diferències entre tots dos ulls, per exemple que en un ull estigui pigmentada i en l’altre no. Molts propietaris em diuen que al gos “se li ha girat l’ull”.

Perquè la membrana nictitant es mogui passivament sobre l’ull necessita tenir certa consistència, i per això tenen un cartílag en forma de T. Aquest cartílag també pot donar problemes, es pot doblegar cap a fora i pot semblar un Cherry Eye. Però això ho veurem en un altre post.

Per últim, dins la membrana nictitant o tercera parella tenim la glàndula lacrimal accessòria. Molta gent l’anomena glàndula de Harder, però això és incorrecte. La glàndula de Harder no es troba en els gossos ni gats, però si en altres animals, com el porc o el conill.

Aquesta glàndula produeix, depenent de l’animal, entre un 30 i un 40% de la porció aquosa de la llàgrima que necessita l’ull per estar saludable. Això vol dir que si s’afecta d’alguna manera, l’ull pot arrivar a perdre gairebé la meitat de llàgrima necessària!

Races afectades

El prolapse de la glàndula el podem veure en qualsevol raça i a qualsevol edat, però sobretot el veurem en animals joves. Les races més afectades són les braquicefàliques o de morro “xato”. Les races més freqüentment afectades són: Cocker Spaniel, Lhasa Apso, Beagle, Bulldog Anglès, Bulldog Francès, Bouvier de Berna, San Bernardo.

Sol passar abans dels 2 anys d’edat, i pot ser unilateral o bilateral. En molts casos apareix primer en un ull i al cap de poques setmanes passa a l’altre ull també.

Encara no es coneixen del tot les causes de la protusió de la glàndula, però es reconeix que existeix una forta predilecció racial, per tant sembla que hi ha un component genètic.

També pot tenir altres causes, com inflamacions de la glàndula, traumatismes, tumors…

El que sí se sap per estudis que s’han realitzat és que un ull sense aquesta glàndula té molt de risc en desenvolupar queratoconjuntivitis seca. I a més, moltes de les races predisposades a protusió de la glàndula també ho estan a tenir queratoconjuntivitis seca.

 

ull dret amb glàndula lacrimal sortida

prolapse glàndula lacrimal

Com es tracta?

El prolapse de la glàndula lacrimal accessòria es soluciona quirúrgicament. Només resituant la glàndula on anatòmicament li pertoca ens assegurem que treballi correctament i no es malmeti.

Abans la intervenció consistia a eliminar-la retallant-la, però amb els estudis actuals, i tal com he comentat abans, se sap que predisposa a tenir ull sec. Pertant la recomanació és sempre sempre sempre recol.locar. Només la extirparem en els casos que sigui cancerosa.

Per recol.locar la glàndula existeixen diferents tècniques. No hi ha una que funcioni en el 100% dels casos i a vegades recidiven i necessitem fer diferents intervencions fins conseguir els resultats desitjats.

La tècnica que més s’utilitza és la de Morgan o “butxaca”. Ofereix un percentatge elevat d’èxit i no modifica la movilitat de la membrana nictitant. Però pot fallar…

En casos de glàndules lacrimals molt grans o mòvils, o amb teixit conjuntival molt laxe, o quan fracassa aquesta tècnica, se’n poden fer servir d’altres, que es diuen d’anclatge. Consisteixen a reposicionar la glàndula en teixits profunds. Aquestes tècniques poden ser una mica més agresives per la glàndula o modificar la movilitat de la membrana nictitant.

Sempre valorem cada cas en particular i amb molta freqüència les tècniques evolucionen o es modifiquen per obtenir els millors resultats possibles. La oftalmologia veterinària és una ciència en continu desenvolupament!

 

 

 

 

 

Categories: